_{“Si fos veritat que l’infern està en construcció, les nits com aquesta en podrien ser les totxanes”}

_{Gipi. Hanno ritrovato la macchina, Bologna, Coconino Press, 2006 [La imatge no és d'aquest llibre]}

Catalunya. Any 2018:
423 biblioteques. 2.250 treballadors. 15 milions de llibres. 4 milions de carnets. 24 milions i mig de persones hi passen anualment per fer 13 milions i mig de préstecs i un milió i mig per fer-hi activitats.

Catalunya, març de 2020:
Decret Resolució SLT/720/2020, de 13 de març, per la qual s'adopten noves mesures addicionals per a la prevenció i el control de la infecció pel SARS-CoV-2 el Departament de Salut ha resolt el tancament dels centres i serveis al públic del Sistema Bibliotecari de Catalunya 

Heu destrossat mai un formiguer? Doncs això és el teletreball aplicat a la nostra professió.

Els bibliotecaris, planificadors compulsius de mena, gestors culturals, gestors de crisis diverses, gestors de la informació, entrenats per aconsellar, organitzar i protegir, ens convertim de cop i volta en guardians de casa nostra, gestors de la incertesa i la creativitat. Desorientats. Democràticament iguals: qui està sol, qui conviu amb criatures, qui ha de cuidar d’algú o qui té símptomes físics, psicològics, imaginaris o reals. Tots al seu corral. Cau com una garrotada. I encara gràcies, podria ser molt pitjor. Seguim vetllant pel bé comú i volem que la salut sigui prioritària. Reduïm risc de contagi. Som privilegiats i segurament no som el col·lectiu que ha de patir, d’entrada, pels ingressos econòmics. No hi ha motius de pànic, de moment. Tampoc hi ha culpa: justificarem les nostres hores. El confinament no ens aturarà. Què dirà la gent?

La Natura i el govern ens imposen la frenada en sec. Un cas inèdit.

Desprogramem activitats (quina pena!) i activem la vena lectora-prescriptora, pura deformació professional. Mentalment hem reviscut la literatura: distopies, fantasies, Saramags, Camussos. El pes de la neu, La carretera, el Mecanoscrit, l’Apocalipsi. Pel·lis i sèries sobre la fi del món. Assajos. Sociologia. Manuals del petit castor. Educació i lleure per a infants i joves. Àlbums i emocions. Ho tenim tot. Ho sabem tot. Però ara tot està tancat en aquell edifici municipal, buit i silenciós d’un dia per l’altre. La nostra estimada segona casa. El temple de la cultura que crèiem obert eternament per a nosaltres i per a tots els homes (i dones) en remisió dels pecats. Amén.
Un cop assumit que ens hem de buscar la vida durant quinze dies, respirem fondo i saltem de pet a la tecnologia. Disposem de portàtil, mòbil, llum, Internet. Les grans catàstrofes ja no són el que eren. Els grups de whatsapp fumegen com la pipa d’un indi. Tenim recursos online, ens agafem a l’ebiblio com una taula de nàufrag. Despertem blogs adormits. Desenfundem el pen drive i ens enfilem dalt del núvol. Ho petem a les xarxes. Per separat, molt de pressa. Ens atrevim a filmar i transmetre, fem ressenyes com si no hi hagués demà. Nosaltres, els mateixos funcionaris a qui fins fa dos dies ens feia mandra aixecar el cul de la cadira quan a algú no li anava bé el wifi. Els qui esbufegàvem per descomprimir un zip.
I ai! Ja enyorem els llibres que hem hagut de deixar enrere. Els visualitzem. Els voldríem. Com aquell que ha fet les maletes massa ràpid i ha oblidat algun tresor. Som Hansels i Gretels seguint engrunetes pel camí, escurant ossos dins la gàbia. Però som imaginatius. Som proactius. Som intuïtius. Som imprescindibles. Sabem en tot moment allò que el poble necessita i trobem sempre la manera d’informar al món mundial què estem llegint, què es recomana, on cal anar per trobar lectures de ficció o assessorament legal, auto diagnosticar-se, relaxar-se, visitar museus, escoltar música, fullejar revistes sense el paper couché, deixar que algú expliqui contes als éssers minúsculs que tenim al pis, aquells locos bajitos amb l’ipad dosificat .

STOP. Parem un moment, si us plau.

Gaudim del silenci, aquest silenci motiu de burla des del temps de Ranganathan que se'ns ha imposat de cop. Aprofitem la mitificada i imprevista flexibilitat. Keep calm and Decamer-on. Busquem-li el sentit a les biblioteques tancades, la vida esterilitzada, la companyia a distància, la prescripció sense rumb i quasi sense subministrament. Com matarem les hores mortes? No serà, potser, que estàvem massa acostumades a mirar rere un taulell o a ordenar prestatgeries? No us sentiu paternalistes salvant la vida als lectors? Sobreviurem sense les tasques administratives del dia a dia, sabrem treballar sense pressió ni rellotge?
Nosaltres, que ens queixàvem que no teníem temps de llegir, de pensar, d’aprendre idiomes, reivindiquem el confinament com un temps d’autoformació i reflexió. De creixement personal, que no vol dir ganduleria. Temps per construir somnis i per esmenar errors. Per reprogramar activitats que ens faran falta com l'aire i ajudar els artistes, que han quedat aturats.  Per desconnectar de tensions acumulades a la feina. Per inventar noves rutines, al ritme que ens marqui la inspiració.

Ara que no fitxem, podem fer fitxes.

Deixem que les idees es vagin sedimentant, que les ressenyes i els posts aportin continguts de qualitat i facin rebost pels hiverns que vindran. Treballar, sí, molt, com formigues esgarriades. Per tornar amb l’esquena carregada quan tot estigui al seu lloc i consumir-ho juntes, novament, al ritme de sempre, ben cuinat i digerit. En farem festa.