Llibres i companyia

Som d'aquell 20 % de la població que llegeix més de 10 llibres l'any.

Retrats de tinta (III): resultat

Sant Jordi (Lara) de l'any dos mil vint


Quan et fas bibliotecari, et graven a foc tres paraules: INFORMACIÓ, FORMACIÓ i LLEURE.

Quan fa molts anys que fas de bibliotecari, hi afegeixen: PRESCRIPCIÓ.

Quan fa molts anys que t’has fet bibliotecari i una pandèmia mundial imposa el teletreball, esguerra santjordis i altres festes de guardar, et vas mirant les paraules i no saps on agafar-te, com si fossin quatre potes d’un tamboret mal encolat.

Quan no saps on agafar-te, millor no agafar-te enlloc. Potser tothom va tan perdut com tu.

No hi seguis, al tamboret, en aquest cas. Puja-hi de puntetes i espia més enllà de la paret. És fàcil. Descobriràs terrenys poc trepitjats.

A mà esquerra, gent que porta llegint 40 dies tancada. A la dreta, escriptors amb talent descomunal. A l’esquena, companys de feina que esperen alguna cosa de tu. A l’horitzó, molta terra inexplorada. I a les teves mans, totes les possibilitats de la informàtica i pressupost per invertir en projectes nous.

Som-hi, doncs!

Al Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona hem trobat la manera de fer un regal als lectors, una activitat original que els faci protagonistes. Un moment només per a ells, personal i intransferible.

Li hem posat “Retrats de tinta”, i just mentre escric això m’arriba per les xarxes informació sobre un recull de Narcís-Jordi Aragó que es deia “Retrats a mitja tinta”. Josep Pla també va fer els “Retrats de passaport”, però a diferència dels seus, els nostres no es publicaran enlloc i descriuran gent anònima coneguda en un llampec.

L’escriptor que ho fa possible és Jordi Lara, un artista premiat per la seva capacitat d’observació. Domina altres disciplines, sap entrevistar i improvisar i ja va dur a terme una experiència similar, presencialment, fa tres anys a la residència-exposició «Literatura expandida» a St. Cugat del Vallès.

El confinament ens imposa un format virtual que alhora és un avantatge de cara a l’ubiqüitat. Les lleis de protecció de dades i les recomanacions de seguretat escurcen el ventall d’aplicacions disponibles. Optar per Microsoft Teams i formularis ha estat un repte afegit, una oportunitat d’aprendre i un preu que hem pagat a gust.

Les participants, mogudes per la curiositat i l’amor per la literatura, s’han trobat fent cua a la porta d’una habitació amb piano i llibreria amb un rostre amable i una veu càlida que els estava esperant. Joves i grans de poblacions diferents han acudit puntuals a la cita de Sant Jordi, han dialogat amb l’autor i han obtingut un escrit que les retrata per dins com una radiografia poètica.

7 minuts d'entrevista i 3 de redacció. Com la màquina que imprimeix fotografies d'una altra màquina que captura instants de llum. La Polaroid amb paraules.

El resultat només el saben elles. No serà quantificable per la memòria anual. Qui mesura la il·lusió? Com es demostra la felicitat?

Quan et fas bibliotecari, no t’ensenyen a fer màgia. Però quan arriba t’hi aferres com la corda que et rescata d’un aiguat.
 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Meravellós!!! Emocionant!!!
    Moltes gràcies!!!!

  2. Una experiència fantàstica! Gràcies

Escriu el teu comentari

Nosaltres som d'aquell 20 % de la població que llegeix més de 10 llibres l'any.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que apaguen la tele per obrir un llibre.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que ens adormim amb un llibre a la tauleta.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que es connecten a les xarxes per pescar llibres, i per opinar.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que entrem a les llibreries quan no és Sant Jordi ni Nadal.

Llibres i Companyia

Nosaltres som dels que llegim mentre posem els canelons al forn i els nens a la banyera, o mentre posem els canelons a la banyera i els nens al forn.

Llibres i Companyia